Ruralisme: el concepte

Article publicat a La Conca 5.1

Aquests últims anys, més per necessitat que per atzar, hem sentit anomenar una paraula que, si bé no és nova, ho és en el que planteja. El ruralisme.

No és casualitat que aparegui en un moment en que la crisi climàtica amenaça de forma més evident que mai, i quan la separació entre els espais rural i urbà és cada cop més accentuada. Separació que genera uns contrapesos desproporcionats que porten a una falta de relació i respecte clars entre les dues bandes (sobretot des dels sectors urbans cap als rurals, molt probablement per la seva majoria) que suposen una pèrdua dels espais agraris i la biodiversitat, l’abandonament dels boscos i el risc d’incendis, la desaparició de la petita pagesia, el despoblament o la falta de capacitació en espais rurals, en contraposició a la saturació que ofereixen les ciutats des del punt de vista econòmic, ecològic, polític i social.

El present ens proposa una vida accelerada i sempre depenent dels mercats i les grans empreses, el “creixement econòmic” i la progressiva pèrdua de resiliència que tenim com a societats. Les problemàtiques a nivell general, no només als sectors rurals, creixen a marxes forçades i són cada cop més evidents (escalfament global i contaminació, globalització, sistemes de producció d’aliments nocius per la salut i el medi ambient, desigualtat social i econòmica, dificultat d’accés a la terra i a la vivenda digna…), però les solucions no van més enllà de promeses polítiques buides o amb molt poca capacitat d’èxit, accions purament simbòliques o els ridículs rentats de cara (greenwashing) que fan les grans empreses per convèncer als seus compradors que aquell producte està compromès amb l’actualitat.

Enlloc se sent parlar clar al respecte, ningú exposa propostes dràstiques ni eficients en les polítiques i les necessitats urgents que la situació requereix, i es va dilatant el problema fins que ens esclati a la cara, com tantes altres vegades. El ruralisme, si bé no és la solució a tots els problemes, proposa un canvi en la mentalitat i l’esdevenir del nostre desenvolupament, des d’una perspectiva no rural, sinó horitzontal, però amb voluntat de potenciar allò que la ruralitat té per oferir i que s’ha abandonat més per interès que per falta de funcionalitat.

La utilització del terme en català apareix en diferents espais com per exemple en el lema “Ruralisme o Barbàrie” per a una campanya de micromecenatge del documental “El NO a l’ós? Crònica d’un conflicte”. El lema apareix simultàniament a la publicació de “Ruralidad o barbarie”, d’Adrián Almazán Gómez, on es planteja tenir en compte la realitat del món pagès com una bona oportunitat per a la construcció d’una sortida civilitzada i emancipadora per a la vida humana al Planeta Terra. Posteriorment (5/10/2019) l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, amb la col·laboració del Konvent de Cal Rosal, al Berguedà, organitza la Jornada «Ruralisme i emergència climàtica». Una trobada que pretenia presentar diverses experiències per facilitar el canvi de paradigma en les relacions humanes i econòmiques, posant el focus en tot allò que es pugui construir des del territori, defugint les dinàmiques capitalistes, competitives i agressives i a partir dels principis de l’economia solidària, la transformació social, cultural i personal. També la publicació d’un article de Gustavo Duch al diari Ara, en fa referència.

La meva aportació en aquest cas, més enllà d’intentar aplicar-ne la praxis en el meu dia a dia, passa per a haver “sintetitzat” el concepte amb la intenció clara i el desig que creixi amb les aportacions que hom pugui suggerir-hi, amb la voluntat de solidificar el concepte i que pugui passar a formar part de l’ideari col·lectiu. Així doncs, procedim:

El terme ruralisme el componen l’adjectiu “rural” (del llatí post-classic “ruralis”, que es refereix a allò relatiu al camp, les societats humanes vinculades, més o menys estretament, a la natura, i/o als treballs agrícoles i ramaders) i el sufix “-isme” (del llatí -ismus, que significa teoria, doctrina o corrent artístic). És important no confondre amb “agrarisme” que, tot i tenir similituds, aquest últim fa referència a un conjunt d’ideologies i moviments socials rurals presents a l’Europa dels segles XIX i principis del XX, però amb continuïtat ininterrompuda fins a l’actualitat. El seu objectiu general era la defensa dels interessos agraris i de les poblacions rurals.

Encara de forma incipient i sense consens formal, podríem sintetitzar el concepte de ruralisme com:

Una exaltació d’allò “rural” en la societat general, des de la perspectiva
dels seus atributs positius, referent al tracte directe amb la natura, el respecte pel medi, l’economia social, l’ecologia i el comerç de proximitat. Capacitats que històricament es donen més en espais rurals per la seva necessitat i possibilitat de desenvolupar-se.

Desglossant-ne la síntesi, podríem extreure’n les idees principals.

Ruralisme és:

  1. Una actitud, no normativa ni estandarditzada, que proposa els beneficis de la ruralitat com una necessitat social, econòmica i ecològica, en el marc de la crisi climàtica i el desenvolupament futur de les societats humanes. Fa referència a una idea o perspectiva, més que a un mètode o disciplina.
  2. Ecologia: La comprensió del paper de l’ésser humà com un animal social que habita espais naturals dels quals depèn i ha de respectar, per tal d’assegurar el seu desenvolupament així com el de la resta d’éssers que l’habiten. Poder viure de l’entorn més immediat i de forma sostenible, mantenint l’ecosistema.
  3. Sobirania alimentària i energètica en la mesura del possible. Recuperació dels espais agraris i ramaders per a l’obtenció d’aliments sans i frescos sense dependència, i gestió energètica ecològica del paisatge. Així com també la recuperació dels oficis i habilitats artesanes que han desaparegut o són en perill d’extinció.
  4. Una idea que no implica l’espai que s’habita, sinó la perspectiva des de la qual s’habita. No és, doncs, un concepte atribuïble a les societats rurals, o viceversa, sinó a la predisposició que els habitants d’una determinada zona tenen per a “ruralitzar-la”.
  5. Sobrietat i austeritat, en els usos i abusos i la presa de decisions. L’abandonament de les necessitats materials supèrflues i de la lògica abusiva del creixement econòmic indefinit.
  6. Interdependència: comprensió de les societats humanes com a sistemes complexes que depenen uns dels altres, amb horitzontalitat, equilibri i justícia social.
  7. Descongestió: propiciar el repoblament rural i l’activitat econòmica i cultural en espais rurals, així com descongestionar alhora els centres urbans per evitar el desgast energètic i ecològic que aquests suposen, i afavorir les decisions polítiques des d’una perspectiva no urbanocèntrica.
  8. Reivindicació i reclam de les arrels, l’obertura, la diversitat, la radicalitat (en el sentit explícit de la paraula), l’essència i l’espiritualitat.

Autor: Pol Dunyó Ruhí



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *