Homenatge al pastor

Article publicat a La Conca 5.1

El passat 6 de febrer de 2022, Vilassar de Dalt (Maresme), concretament les seves muntanyes, van perdre una persona humil i respectuosa a ulls de tots els que la coneixíem, havent-hi tingut tracte o no. En Miquel va marxar massa aviat i per sorpresa, deixant un buit evident en tots els seus, i amb ell ha marxat també una part del paisatge. Pastor d’ovelles i amb amor pel seu ofici i els seus animals, conformava i modelava el seu entorn al pas amb el ramat.

Símbol de la resistència a la pressa, a la violència dels mercats, l’obsessió productiva i consumista que ens envolta i, alhora, retrat del que ha estat l’home durant mil·lennis i que, amb les seves diferències, segueix essent a dia d’avui. Els pastors són aquella gent que necessita la societat moderna, són allò que se’n va cada cop més de pressa i que necessitem recuperar amb urgència. Són el tracte viu amb el que ens envolta i amb els animals de cada casa, són la discreció i la sostenibilitat del paisatge, al ritme esverat però plàcid del bestiar. Són un equilibri permanent entre allò que neix i allò que es mor. Mantenen viva la cultura i el paisatge i ens ofereixen la possibilitat de ser autosuficients, de mantenir els boscos nets i de posar música a les pastures. Esquelles, belades i lladrucs.

La seva partida, trista i injusta, ha fet evident que aquest ofici forma part de la comunitat i que es necessiten l’un a l’altre, ha demostrat innumerables mostres de suport a la família i el ramat. I als de fora, ens ha permès entendre que la cohesió és real, que el que ell feia era important per molts i, sobretot, que ho feia des del respecte, la humilitat i la bona voluntat. Ens ensenya molt sobre com volem ser amb els altres i sobre com estimem el nostre paisatge. Ens mostra que sempre allò més fosc pot obrir pas a la llum. I és que és curiós que no ets conscient de la importància que té algú a la teva vida fins que se’n va.

Si més no podem fer, això ens serveix per reafirmar-nos com a persones i com a societat. Ens demana als que hi som que ens mantinguem ferms i fem homenatge a allò fet fins avui per en Miquel, la seva família, i per tants altres abans que ell, i interpel·la als que, lluny de la realitat rural i els oficis de pagès, necessiten que això es mantingui viu perquè la vida sigui possible i ho faci amb dignitat i, sobretot, per no perdre de vista el que això suposa per a les persones, pels llaços i les relacions que creem en un comú disseminat, i que cada cop és més lluny i més ple de boira.

Una aposta que apareix quan la vida és cada cop més densa i quan el futur es planteja gris i aspre. Benvingut sigui mirar enrere amb respecte per no córrer endavant més ràpid del que cal. Retrocedir, reposar, esforçar-se i pensar a poc a poc. Com el pastor, decidit i perseverant. Com el ramat, obstinat però plàcid, persistent i junt.

Bon viatge, company!

Autor: Pol Dunyó Ruhí